Categoria: Fase de Disseny

Amb relació amb aquesta concreta competència, considero que tinc molt a aprendre en aquesta assignatura. Si bé és cert que una part del contingut la domino bastant bé pels meus coneixements previs adquirits a la carrera, doncs vaig cursar Dret Individual i Col·lectiu del treball, hi ha una UF sencera, concretament la de “Prevenció de riscos laborals”, que hauré de preparar més detingudament.

 

Com mai he estudiat una FP, ja que vaig fer el batxillerat i d’aquí vaig passar a la universitat, mai he cursat el mòdul de FOL, per la qual cosa no tinc una idea bàsica d’aquest.

 

Així doncs, si bé tinc coneixements previs de la matèria en relació amb la UF 1, la veritat és que ben segur aprendré molt sobre els continguts de FOL en l’assignatura. A més, cal tenir en compte la fungibilitat del dret laboral, que ha patit alguna reforma d’ençà que vaig cursar l’assignatura, per la qual cosa segurament hauré d’actualitzar els meus coneixements.

 

Tot i que ara mateix el meu coneixement al respecte no és nul, ja que ja he assistit a diverses sessions que versen sobre la matèria a les pràctiques, és bastant bàsic. Així, m’estableixo com a objectius l’actualització dels meus coneixements de dret laboral, així com, l’adquisició de coneixements en referència als riscos laborals: tipologia, com avaluar-los o quines mesures s’han de prendre en funció del risc detectat. La part més difícil, crec, serà conèixer i estructurar els diferents riscos que existeixen, ja que l’avaluació i determinació de les mesures poden tenir relació amb la metodologia que s’utilitza en un pla de compliment normatiu, de la qual cosa sí que en tinc formació.

 

Les evidències que poden donar suport a aquesta reflexió consisteixen, d’una banda, en les qualificacions obtingudes a la carrera en les assignatures de Dret Laboral i, d’altra banda, la meva experiència professional com a consultora de recursos humans en una ETT, per la qual cosa puc aconsellar sobre la correcta elaboració d’un CV o una carta de presentació, així com què cal tenir en compte per preparar i fer una bona entrevista de treball. A més, la meva experiència professional sempre ha tingut un fort component de treball en grup, cosa que em fa apte per explicar la importància del treball cooperatiu i les claus per a desenvolupar-lo correctament.

 

La revista digital es presenta com a una gran oportunitat per a donar resposta eficaç als meus objectius. Per a confeccionar una proposta d’índex ja hem hagut d’ubicar-nos i estructurar-nos en els continguts del mòdul. Hem hagut de buscar informació relativa a les diferents unitats a tractar. A més, la meva mentora em va fer un breu resum dels aspectes més importants del mòdul.

 

Però on considero que acabaré de consolidar aquests conceptes, a banda del “Pràcticum“, serà quan hàgim de redactar els continguts de la revista. La redacció consisteix en una eina molt eficaç d’aprenentatge. Per a fer un bon redactat cal, en primer lloc, comprendre el que s’està redactant. I per a la comprensió el procés de recerca i investigació de diverses fonts que expliquin el mateix és essencial per consolidar la informació i aprendre.

 

Així doncs, el meu pla consisteix a fer una recerca dels diferents conceptes en diverses fonts i a partir d’aquí crear el meu propi concepte. El parafrasegi i l’explicació amb les mateixes paraules són eines molt eficaces de cara a garantir un correcte aprenentatge sobre qualsevol matèria.

A més, per a l’elaboració de la revista també cal tenir present que haurem d’estructurar els continguts de manera visual i atractiva, per la qual cosa haurem de treballar encara més els continguts per a poder fer infografies, mapes conceptuals, esquemes, etc. de la millor manera possible.

 

Segur que aprendré molt, però encara serà més segur que aquest aprenentatge, un cop iniciat, mai s’aturarà. El mòdul de FOL, considero, és un mòdul viu, que es mou al ritme de la societat. Si aquesta s’alenteix, el mòdul també ho fa, si aquesta avança, el mòdul ha d’adaptar-se al ritme. Així, l’aprenentatge mai serà suficient i s’haurà de renovar i actualitzar a mesura que avanci el temps.

El meu punt de partida en aquesta dimensió docent és, considero, bastant avançat. A causa del fet que he nascut, pràcticament, en l’era del començament de la digitalització, la meva relació amb les tecnologies és força elevada.

 

No considero que sigui una experta en el món digital, però almenys tinc prou desimboltura per a fer front als reptes digitals de la nostra professió.

 

Cada cop més, deguda a la necessària modernització de la tasca docent, es fa necessari que aprenguem i utilitzem les noves tecnologies, tant dins com fora de l’aula. També considero que, la tasca administrativa i més formalista que tenim encomanada els docents, com ara posar notes o passar llista, implica en gran manera una adequada competència digital. Parlem no només de ser capaços d’innovar a l’aula mitjançant la implantació de noves metodologies pedagògiques, sinó que aquesta tasca comença per el fet més bàsic: saber fer servir un full de càlcul o eines educatives com ara el “Moodle” o “Classroom”.

 

Com he apuntat, considero que puc defensar-m’hi correctament en aquesta dimensió, però també resulta que l’àmbit més administratiu i formalista d’aquesta competència em fa cert respecte. Soc usuària de les noves tecnologies diàriament, realitzo un màster en format en línia, el que requereix que sàpiga fer servir un Moodle. Tot i que la carrera la vaig fer presencial, el campus virtual era eina essencial, bàsica i diària en el nostre aprenentatge. Així doncs, si bé al principi cada Moodle em va semblar un món, mitjançant la pràctica s’aprèn a navegar-hi.

 

Ara em tocarà fer-ho des de l’altra banda. Veure tot el que amaga o ocult a l’estudiant.

 

El que menys m’amoïna d’aquesta dimensió és l’ús d’eines interactives i noves metodologies pedagògiques mitjançant l’ús de les TIC. Si bé és cert que en la meva educació acadèmica no en vaig fer servir la tecnologia, més enllà que a la universitat per prendre apunts o per buscar informació, soc una persona força creativa i a la que l’encanta buscar sempre noves formes de fer les coses.

 

Per aquest motiu considero que el desenvolupament de la Revista Digital serà un procés que gaudiré, sobretot quan l’hagi de dissenyar, ja que ja tinc present com fer-ho. M’agradaria incorporar imatges, esquemes i infografies fetes per mi. L’ús de l’eina Canva resultarà de gran utilitat per a fer-ho, ja que permet crear recursos molt visuals i atractius per l’alumnat.

 

Com a evidència us deixo una infografia que vaig elaborar amb Canva per a l’assignatura del “Pràcticum” i que tenia com a objectiu la presentació del centre on faig les pràctiques. Vaig gaudir-ne molt en la seva elaboració. Si bé no va ser una tasca fàcil de dur a terme, ja que soc massa estricta amb els resultats, al final vaig acabar satisfeta, no només pel resultat sinó per haver fet servir una eina i haver après noves formes de redactar continguts que, segurament, utilitzaré en el meu futur com a docent.

 

A més, com a evidència en aquest camp també m’agradaria inserir el portafolis digital que vam fer en l’assignatura de “Metodologies Didàctiques de FOL”, del que em trobo força orgullosa amb el resultat. De nou, em va costar molt elaborar-ho. La tasca de disseny i el punt de partida sempre és complicada. Decidir els colors, incorporar recursos, estructurar el contingut i les pestanyes, pensar en quins apartats dividiràs el contingut… són parts del procés que en un principi poden resultar angoixants, però un cop comences no pots aturar.

 

També us deixo com a evidència l’enllaç al meu compte de “bookstagram”, per tal que feu una ullada als “reels” i publicacions i pugueu veure que, encara que em quedi molt per aprendre en fer servir aquesta eina, soc una persona amb idees noves i de contingut.

 

Aquesta eina per elaborar el portafolis, això no obstant, m’està costant d’entendre-la, en tant que és una eina totalment desconeguda per a mi. De totes maneres, segur que al final acabaré donant amb un disseny amb el qual em trobi a gust.

 

Els meus objectius en aquesta dimensió són, doncs, seguir explorant eines i recursos digitals que puguin resultar útils per a l’aprenentatge del meu alumnat, alhora que em permetin gaudir de la creació i disseny de sessions i continguts. A més, vull aprendre a fer servir eienes com ara el full de càlcul de manera àgil i a complir amb les tasques més burocràtiques de la professió de forma eficient i tecnològica.

En relació amb aquesta dimensió, considero que serà aquella on més treball i esforç hauré d’emprar. I és així en tant que soc una persona molt tímida, per la qual cosa parlo molt fluixet i em costa establir noves relacions. Com a evidència, us adjunto el meu vídeo de presentació a l’assignatura, que tenia com a finalitat presentar-nos als nostres companys i companyes per tal de formar equips i grups per a la confecció de la revista digital.

 

Com es pot observar, estic força nerviosa. Em va fer molta vergonya penjar el vídeo i pensar que persones a les quals no coneixia el veurien. No obstant això, vaig fer front les meves preocupacions i vergonyes, de manera que després de penjar-lo certament no hi vaig ni pensar.

 

El que m’ha sorprès ha sigut la naturalitat amb què m’he comunicat amb els meus companys de revista en la nostra primera reunió. Hem fet un “meet” per tal d’establir com avançarem en aquest repte, redactar els acords grupals i començar amb el treball.

 

Si bé és cert que al principi em va fer molta vergonya, després la reunió va fluir amb molta naturalitat. Són persones encantadores i hem rigut molt. De fet, crec que he establert dues noves relacions d’amistat, les meves primeres relacions al màster.

 

La competència comunicativa és la dimensió que més em preocupa, i en la que soc conscient haig de treballar més. Per ser un/a bon/a docent cal ser un/a bon/a orador/a. Has d’utilitzar el to de veu adequat, per arribar a tota una classe. I no només parlo de volum, que també, sinó de les paraules implícites que no es diuen, però hi estan presents. La competència comunicativa ha de permetre transmetre confiança l’alumnat, per tal que mostrin confiança i et comuniquin les dificultats que van trobant pel camí de l’aprenentatge. Només així podem fer bé la nostra tasca. Si una persona no és oberta i comunicativa, difícilment generarà la confiança que és tan necessària de generar en el desenvolupament de la nostra tasca. I si no generem aquesta confiança, podem perdre l’oportunitat d’ensenyar correctament. Si el procés d’ensenyament-aprenentatge pren com a referència i eix bàsic el mateix individu aprenent, peça més important d’aquest procés, i aquest no se sent confiat de transmetre al seu o la seva docent els seus dubtes i inquietuds, difícilment podrem contribuir a un eficaç i correcte aprenentatge.

 

M’estableixo com a objectius, doncs, elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions. És l’objectiu més important que tinc, ja que és la dimensió en què més fluixa em veig. No obstant això, a través del màster, els diferents treballs en grup que hauré de desenvolupar, a part de la revista digital i, en concret, el “Pràcticum”, podré avançar i assolir un nivell adequat i òptim d’aquesta competència.

 

Crec que un dels problemes que pateixo en aquesta dimensió és la por a quedar-me en blanc, davant una classe, i no ser capaç d’arrencar. Per això crec que una bona preparació i organització de les sessions també m’ajudarà a treballar sobre aquesta competència. Com veiem, es troba tot força interrelacionat.

 

Així mateix, la competència comunicativa no es redueix només al to de veu o les paraules. També cal deixar de banda les onomatopeies com ara “l’eee” o “l’aaa”, combinar una bona i correcta tècnica del llenguatge verbal amb la del no verbal: com la posició, les mans, els gestos, i ser conscient del seu vessant en la dimensió escrita: doncs, la competència comunicativa, si bé oralment l’hauré de treballar molt, en el seu vessant escrit em trobo força més còmoda. Graduada en Dret, no són pocs els treballs que hem hagut de redactar: sentències, demandes, denúncies, estatuts de constitució d’una societat, etc. Així, em trobo molt més confiada en aquest vessant de la dimensió comunicativa per la reiterada pràctica.

 

A més, soc una apassionada de la lectura. Llegeixo sempre que puc, per la qual cosa, m’enriqueixo diàriament de noves paraules i expressions. Potser la gramàtica i la sintaxi no és el meu punt fort, però m’encanta escriure i és una forma d’evadir-me, alhora que gaudir, de la realitat.Vídeo de Presentació de l’assignatura

Respecte a aquesta dimensió de l’assignatura crec que és aquella en què més desenvolupada estic. Així doncs, el meu punt d’inici, considero, és bastant elevat.  Soc una persona molt empàtica i compromesa amb l’entorn. De fet, per aquest motiu vaig escollir una professió com aquesta. Considero que el treball del professorat és essencial per tal de contribuir a crear un món millor. La transmissió de coneixements a l’aula no es redueixen a l’estricte àmbit curricular dels mòduls o matèries que impartim. La transmissió de coneixements va més enllà: sense transmissió de valors no hi ha transmissió de coneixements. No serveix de res ensenyar els conceptes bàsics del dret del treball sense abans entendre perquè una societat decideix sotmetre el seu comportament a les decisions contingudes en una normativa legal. Veiem, doncs, la importància de desenvolupar l’esperit crític i de consciència amb la realitat que ens envolta.

 

Si bé és cert és l’àrea on més desenvolupada estic, per la meva forma de ser, també em preocupa la realitat venidora. La teoria i la pràctica són, en la realitat, bastant allunyades. En ple inici de pràctiques ja m’he ensopegat amb diversos dilemes ètics a l’aula a través de l’observació. Com hagués actuat jo, en aquest cas? Ho hauria fet com la meva mentora? Hauria respost d’una forma diferent?

 

Davant un incident crític a l’aula, on un alumne es va mostrar desafiant amb la meva mentora, que li va demanar el mòbil reiteradament per estar fent un ús incorrecte a l’aula de l’aparell, ella va decidir, tot i que li havia advertit que la conseqüència de no donar-li el mòbil i seguir-li responent de males maneres  era l’obertura d’expedient acadèmic, per la gravetat de la situació, finalment no fer-ho. En aquest moment, vaig prendre consciència de la importància de l’ètica del professorat a l’hora de tractar i resoldre qüestions que van més enllà de la professió.

 

Crec, doncs, que el meu punt de partida es troba en una resposta similar a la que va donar la meva mentora, establint la importància de la meva actuació en el futur desenvolupament de les sessions amb aquest alumne en concret. Des de l’empatia i les segones oportunitats podem contribuir a un aprenentatge més eficaç. D’aquesta forma, els meus objectius, en aquesta dimensió, són adoptar com a modelatge i meta el comportament de la meva mentora de pràctiques. És una de les persones més compromeses amb l’aprenentatge i amb el seu alumnat. És una persona atenta, que sap escoltar i detectar quan la situació requereix un tipus de resposta o una altra.

 

D’aquesta manera, vull aprendre a manejar correctament els entrebancs en els quals em trobi en la vida professional, a la realitat d’una aula. El màster pot molt bé ajudar en aquesta tasca. Des del plantejament d’assignatures com ara “Desenvolupament, Aprenentatge i Educació” o “Societat, Família i Educació”, crec que podré endinsar-me en el món adolescent i tractar amb les dificultats d’aprenentatge que se’n deriven degudes als diversos canvis emocionals i hormonals que experimenta la persona en aquesta etapa de la seva vida i que són, en molts casos, la resposta a per què es comporta com ho fa.

 

Però, la base d’aquesta formació, com he dit, la prendré de la meva mentora de pràctiques. A través del pràcticum aniré millorant com a docent. El/la bon/a docent no és aquella persona que en sap molt de la matèria. És aquella que s’involucra en la seva tasca, que s’estableix continua i diàriament metes cap a la progressió del seu propi aprenentatge.

 

Realment, la cosa meravellosa de l’educació és el seu component bidireccional: el meu alumnat aprèn de mi alhora que jo aprenc d’ell. També el seu component humanitari: treballem amb persones i el treball amb persones requereix sentit de la responsabilitat, empatia i, en definitiva, valors ètics.

 

Què important és la nostra tasca per formar éssers! Què important la nostra missió: la de contribuir a un món millor!

 

Us deixo a continuació un vídeo que dona suport a aquesta reflexió. Es tracta d’un vídeo que hem hagut d’elaborar per a l’assignatura del “Pràcticum” on reflexionem sobre què implica ser un bon o una bona docent en el segle XXI. https://drive.google.com/open?id=16u3wRsrYBcFYmzj4GmKQe_0ni6GloxBQ&usp=drive_fs