Competència Comunicativa

En relació amb aquesta dimensió, considero que serà aquella on més treball i esforç hauré d’emprar. I és així en tant que soc una persona molt tímida, per la qual cosa parlo molt fluixet i em costa establir noves relacions. Com a evidència, us adjunto el meu vídeo de presentació a l’assignatura, que tenia com a finalitat presentar-nos als nostres companys i companyes per tal de formar equips i grups per a la confecció de la revista digital.

 

Com es pot observar, estic força nerviosa. Em va fer molta vergonya penjar el vídeo i pensar que persones a les quals no coneixia el veurien. No obstant això, vaig fer front les meves preocupacions i vergonyes, de manera que després de penjar-lo certament no hi vaig ni pensar.

 

El que m’ha sorprès ha sigut la naturalitat amb què m’he comunicat amb els meus companys de revista en la nostra primera reunió. Hem fet un “meet” per tal d’establir com avançarem en aquest repte, redactar els acords grupals i començar amb el treball.

 

Si bé és cert que al principi em va fer molta vergonya, després la reunió va fluir amb molta naturalitat. Són persones encantadores i hem rigut molt. De fet, crec que he establert dues noves relacions d’amistat, les meves primeres relacions al màster.

 

La competència comunicativa és la dimensió que més em preocupa, i en la que soc conscient haig de treballar més. Per ser un/a bon/a docent cal ser un/a bon/a orador/a. Has d’utilitzar el to de veu adequat, per arribar a tota una classe. I no només parlo de volum, que també, sinó de les paraules implícites que no es diuen, però hi estan presents. La competència comunicativa ha de permetre transmetre confiança l’alumnat, per tal que mostrin confiança i et comuniquin les dificultats que van trobant pel camí de l’aprenentatge. Només així podem fer bé la nostra tasca. Si una persona no és oberta i comunicativa, difícilment generarà la confiança que és tan necessària de generar en el desenvolupament de la nostra tasca. I si no generem aquesta confiança, podem perdre l’oportunitat d’ensenyar correctament. Si el procés d’ensenyament-aprenentatge pren com a referència i eix bàsic el mateix individu aprenent, peça més important d’aquest procés, i aquest no se sent confiat de transmetre al seu o la seva docent els seus dubtes i inquietuds, difícilment podrem contribuir a un eficaç i correcte aprenentatge.

 

M’estableixo com a objectius, doncs, elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions. És l’objectiu més important que tinc, ja que és la dimensió en què més fluixa em veig. No obstant això, a través del màster, els diferents treballs en grup que hauré de desenvolupar, a part de la revista digital i, en concret, el “Pràcticum”, podré avançar i assolir un nivell adequat i òptim d’aquesta competència.

 

Crec que un dels problemes que pateixo en aquesta dimensió és la por a quedar-me en blanc, davant una classe, i no ser capaç d’arrencar. Per això crec que una bona preparació i organització de les sessions també m’ajudarà a treballar sobre aquesta competència. Com veiem, es troba tot força interrelacionat.

 

Així mateix, la competència comunicativa no es redueix només al to de veu o les paraules. També cal deixar de banda les onomatopeies com ara “l’eee” o “l’aaa”, combinar una bona i correcta tècnica del llenguatge verbal amb la del no verbal: com la posició, les mans, els gestos, i ser conscient del seu vessant en la dimensió escrita: doncs, la competència comunicativa, si bé oralment l’hauré de treballar molt, en el seu vessant escrit em trobo força més còmoda. Graduada en Dret, no són pocs els treballs que hem hagut de redactar: sentències, demandes, denúncies, estatuts de constitució d’una societat, etc. Així, em trobo molt més confiada en aquest vessant de la dimensió comunicativa per la reiterada pràctica.

 

A més, soc una apassionada de la lectura. Llegeixo sempre que puc, per la qual cosa, m’enriqueixo diàriament de noves paraules i expressions. Potser la gramàtica i la sintaxi no és el meu punt fort, però m’encanta escriure i és una forma d’evadir-me, alhora que gaudir, de la realitat.Vídeo de Presentació de l’assignatura

Dimensió ètica de la professió

Respecte a aquesta dimensió de l’assignatura crec que és aquella en què més desenvolupada estic. Així doncs, el meu punt d’inici, considero, és bastant elevat.  Soc una persona molt empàtica i compromesa amb l’entorn. De fet, per aquest motiu vaig escollir una professió com aquesta. Considero que el treball del professorat és essencial per tal de contribuir a crear un món millor. La transmissió de coneixements a l’aula no es redueixen a l’estricte àmbit curricular dels mòduls o matèries que impartim. La transmissió de coneixements va més enllà: sense transmissió de valors no hi ha transmissió de coneixements. No serveix de res ensenyar els conceptes bàsics del dret del treball sense abans entendre perquè una societat decideix sotmetre el seu comportament a les decisions contingudes en una normativa legal. Veiem, doncs, la importància de desenvolupar l’esperit crític i de consciència amb la realitat que ens envolta.

 

Si bé és cert és l’àrea on més desenvolupada estic, per la meva forma de ser, també em preocupa la realitat venidora. La teoria i la pràctica són, en la realitat, bastant allunyades. En ple inici de pràctiques ja m’he ensopegat amb diversos dilemes ètics a l’aula a través de l’observació. Com hagués actuat jo, en aquest cas? Ho hauria fet com la meva mentora? Hauria respost d’una forma diferent?

 

Davant un incident crític a l’aula, on un alumne es va mostrar desafiant amb la meva mentora, que li va demanar el mòbil reiteradament per estar fent un ús incorrecte a l’aula de l’aparell, ella va decidir, tot i que li havia advertit que la conseqüència de no donar-li el mòbil i seguir-li responent de males maneres  era l’obertura d’expedient acadèmic, per la gravetat de la situació, finalment no fer-ho. En aquest moment, vaig prendre consciència de la importància de l’ètica del professorat a l’hora de tractar i resoldre qüestions que van més enllà de la professió.

 

Crec, doncs, que el meu punt de partida es troba en una resposta similar a la que va donar la meva mentora, establint la importància de la meva actuació en el futur desenvolupament de les sessions amb aquest alumne en concret. Des de l’empatia i les segones oportunitats podem contribuir a un aprenentatge més eficaç. D’aquesta forma, els meus objectius, en aquesta dimensió, són adoptar com a modelatge i meta el comportament de la meva mentora de pràctiques. És una de les persones més compromeses amb l’aprenentatge i amb el seu alumnat. És una persona atenta, que sap escoltar i detectar quan la situació requereix un tipus de resposta o una altra.

 

D’aquesta manera, vull aprendre a manejar correctament els entrebancs en els quals em trobi en la vida professional, a la realitat d’una aula. El màster pot molt bé ajudar en aquesta tasca. Des del plantejament d’assignatures com ara “Desenvolupament, Aprenentatge i Educació” o “Societat, Família i Educació”, crec que podré endinsar-me en el món adolescent i tractar amb les dificultats d’aprenentatge que se’n deriven degudes als diversos canvis emocionals i hormonals que experimenta la persona en aquesta etapa de la seva vida i que són, en molts casos, la resposta a per què es comporta com ho fa.

 

Però, la base d’aquesta formació, com he dit, la prendré de la meva mentora de pràctiques. A través del pràcticum aniré millorant com a docent. El/la bon/a docent no és aquella persona que en sap molt de la matèria. És aquella que s’involucra en la seva tasca, que s’estableix continua i diàriament metes cap a la progressió del seu propi aprenentatge.

 

Realment, la cosa meravellosa de l’educació és el seu component bidireccional: el meu alumnat aprèn de mi alhora que jo aprenc d’ell. També el seu component humanitari: treballem amb persones i el treball amb persones requereix sentit de la responsabilitat, empatia i, en definitiva, valors ètics.

 

Què important és la nostra tasca per formar éssers! Què important la nostra missió: la de contribuir a un món millor!

 

Us deixo a continuació un vídeo que dona suport a aquesta reflexió. Es tracta d’un vídeo que hem hagut d’elaborar per a l’assignatura del “Pràcticum” on reflexionem sobre què implica ser un bon o una bona docent en el segle XXI. https://drive.google.com/open?id=16u3wRsrYBcFYmzj4GmKQe_0ni6GloxBQ&usp=drive_fs