Aquesta era, i és, la dimensió que més em preocupava. Així, a la Fase de Disseny em vaig establir com a objectius elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions. El procés per a fer-ho era la pràctica, tant en el Pràcticum com amb els diversos treballs en grup a desenvolupar en el màster.

 

I la veritat és que crec que vaig pel camí correcte. Si bé és cert que em queda encara bastant treball per a fer en aquesta dimensió, també és cert que he notat una millora progressiva. Això ha estat així en tant que, la pràctica diària com a docent m’ha permès treballar molt aquesta dimensió.

 

Com ja he exposat en l’anterior entrada, referent a la dimensió ètica de la professió, durant aquesta fase de desenvolupament de la revista he començat a treballar en un Institut com a professora de Grau Mitjà i Superior. El problema es va fer evident al principi, on tant alumnes com professors que compartien aula amb mi em van suggerir que havia de millorar el to de veu i parlar més alt, perquè al fons de la classe (són classes molt llargues) no arribava allò que estava explicant. Com a alternativa em van suggerir l’ús del micròfon del qual disposem en el centre. No obstant aquesta possible solució, volia superar-me i arribar al meu objectiu de forma “neta”. Així, pràctica rere pràctica a l’aula cada dia, em sento més confiada i elevo més el to de veu. Al final del trimestre el Cap d’estudis, que comparteix aula amb mi, em va dir que havia millorat molt el to de veu. Per mi va ser realment un repte, i segueix sent un repte, en tant que considero que encara haig de seguir millorant aquesta dimensió.

 

Aquesta pràctica també m’ha permès treballar la timidesa. En els darrers mesos he conegut a molta gent nova, he hagut de començar a treballar amb persones noves, hem fet nous grups de treball al màster que ens han ofert la possibilitat de treballar amb persones de diferents especialitats i amb les que he entaulat molt bona relació. Tot això m’ha ajudat a prendre-li terreny a la vergonya, a l’hora que sortia de la meva zona de confort: el món explorat. Sortir al món inexplorat està ple de noves oportunitats i experiències.

 

Per altra banda, també he anat perdent la por de parlar en públic. De nou, en aquesta dimensió torna a ser clau el paper que ha jugat el fet d’haver de parlar diàriament en una aula a 33 alumnes. Al principi va ser complicat, però a mesura que anaven passant les setmanes se’m va fer quelcom cada cop més fàcil. Penso, doncs, que la meva por irracional no era aquella que tenia a veure amb el fet mateix de parlar en públic, com aquella que deriva que no m’escoltessin o que no els interessés el que estava explicant. Per això he buscat formes de fer les meves classes atractives i dinàmiques. L’experiència com a estudiant em deia que no podia arribar a una classe i llegir la presentació. Així, el meu mètode ha consistit en tècniques com ara tenir de suport el PowerPoint (per facilitar el material al meu alumnat i així es puguin dedicar a escoltar-me evitrant distraccions) i explicar la matèria amb exemples de la vida diària, interpolant-los constantment amb preguntes sobre el que estic explicant, i així poder veure què n’opinen o quin és el nivell inicial de coneixements què disposen. Aquesta tasca la duc a terme considerant el perfil del meu alumnat. Cada cop els conec més, de manera que sé què els motiva i que no. D’aquesta forma, els transmeto la confiança necessària perquè em comuniquin les seves inquietuds o els meus punts febles.

 

Com a evidència que, si bé és cert que he millorat la competència oral, encara l’haig de continuar millorant, us deixo unes fotografies d’un exercici que vaig fer a l’aula a mitjans del mes passat per veure en què havia de millorar. Els vaig demanar que escrivissin en un paper quins consideraven que eren els meus punts forts i febles, així com possibles suggeriments. No van estar pocs aquells que em van apuntar, entre els punts febles, el to de veu. Així, a final del trimestre els vaig tornar a demanar opinió i em van contestar que havien notat una millora bastant palpable i que les explicacions arribaven al final de la classe.

 

A més també us deixo captures de pantalles d’algunes conversacions d’un dels diversos grups de treball del màster per WhatsApp que evidencien la millora en l’establiment de les noves relacions personals.

 

També he llegit un llibre sobre la comunicació del professional docent, Comunicación efectiva en el aula. Técnicas de expresión oral para docentes de Gloria Sanz que m’ha estat de molta utilitat.

 

En conclusió, considero que haig de seguir esforçant-me per millorar aquesta dimensió, que continua sent aquella en la qual menys desenvolupada estic.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

Sanz, G. [Gloria]. (2005). Comunicación efectiva en el ala. Técnicas de expresión oral para docentes. Barcelona (Graó).