Respecte a aquesta dimensió de l’assignatura crec que és aquella en què més desenvolupada estic. Així doncs, el meu punt d’inici, considero, és bastant elevat.  Soc una persona molt empàtica i compromesa amb l’entorn. De fet, per aquest motiu vaig escollir una professió com aquesta. Considero que el treball del professorat és essencial per tal de contribuir a crear un món millor. La transmissió de coneixements a l’aula no es redueixen a l’estricte àmbit curricular dels mòduls o matèries que impartim. La transmissió de coneixements va més enllà: sense transmissió de valors no hi ha transmissió de coneixements. No serveix de res ensenyar els conceptes bàsics del dret del treball sense abans entendre perquè una societat decideix sotmetre el seu comportament a les decisions contingudes en una normativa legal. Veiem, doncs, la importància de desenvolupar l’esperit crític i de consciència amb la realitat que ens envolta.

 

Si bé és cert és l’àrea on més desenvolupada estic, per la meva forma de ser, també em preocupa la realitat venidora. La teoria i la pràctica són, en la realitat, bastant allunyades. En ple inici de pràctiques ja m’he ensopegat amb diversos dilemes ètics a l’aula a través de l’observació. Com hagués actuat jo, en aquest cas? Ho hauria fet com la meva mentora? Hauria respost d’una forma diferent?

 

Davant un incident crític a l’aula, on un alumne es va mostrar desafiant amb la meva mentora, que li va demanar el mòbil reiteradament per estar fent un ús incorrecte a l’aula de l’aparell, ella va decidir, tot i que li havia advertit que la conseqüència de no donar-li el mòbil i seguir-li responent de males maneres  era l’obertura d’expedient acadèmic, per la gravetat de la situació, finalment no fer-ho. En aquest moment, vaig prendre consciència de la importància de l’ètica del professorat a l’hora de tractar i resoldre qüestions que van més enllà de la professió.

 

Crec, doncs, que el meu punt de partida es troba en una resposta similar a la que va donar la meva mentora, establint la importància de la meva actuació en el futur desenvolupament de les sessions amb aquest alumne en concret. Des de l’empatia i les segones oportunitats podem contribuir a un aprenentatge més eficaç. D’aquesta forma, els meus objectius, en aquesta dimensió, són adoptar com a modelatge i meta el comportament de la meva mentora de pràctiques. És una de les persones més compromeses amb l’aprenentatge i amb el seu alumnat. És una persona atenta, que sap escoltar i detectar quan la situació requereix un tipus de resposta o una altra.

 

D’aquesta manera, vull aprendre a manejar correctament els entrebancs en els quals em trobi en la vida professional, a la realitat d’una aula. El màster pot molt bé ajudar en aquesta tasca. Des del plantejament d’assignatures com ara “Desenvolupament, Aprenentatge i Educació” o “Societat, Família i Educació”, crec que podré endinsar-me en el món adolescent i tractar amb les dificultats d’aprenentatge que se’n deriven degudes als diversos canvis emocionals i hormonals que experimenta la persona en aquesta etapa de la seva vida i que són, en molts casos, la resposta a per què es comporta com ho fa.

 

Però, la base d’aquesta formació, com he dit, la prendré de la meva mentora de pràctiques. A través del pràcticum aniré millorant com a docent. El/la bon/a docent no és aquella persona que en sap molt de la matèria. És aquella que s’involucra en la seva tasca, que s’estableix continua i diàriament metes cap a la progressió del seu propi aprenentatge.

 

Realment, la cosa meravellosa de l’educació és el seu component bidireccional: el meu alumnat aprèn de mi alhora que jo aprenc d’ell. També el seu component humanitari: treballem amb persones i el treball amb persones requereix sentit de la responsabilitat, empatia i, en definitiva, valors ètics.

 

Què important és la nostra tasca per formar éssers! Què important la nostra missió: la de contribuir a un món millor!

 

Us deixo a continuació un vídeo que dona suport a aquesta reflexió. Es tracta d’un vídeo que hem hagut d’elaborar per a l’assignatura del “Pràcticum” on reflexionem sobre què implica ser un bon o una bona docent en el segle XXI. https://drive.google.com/open?id=16u3wRsrYBcFYmzj4GmKQe_0ni6GloxBQ&usp=drive_fs