En relació amb aquesta dimensió, considero que serà aquella on més treball i esforç hauré d’emprar. I és així en tant que soc una persona molt tímida, per la qual cosa parlo molt fluixet i em costa establir noves relacions. Com a evidència, us adjunto el meu vídeo de presentació a l’assignatura, que tenia com a finalitat presentar-nos als nostres companys i companyes per tal de formar equips i grups per a la confecció de la revista digital.

 

Com es pot observar, estic força nerviosa. Em va fer molta vergonya penjar el vídeo i pensar que persones a les quals no coneixia el veurien. No obstant això, vaig fer front les meves preocupacions i vergonyes, de manera que després de penjar-lo certament no hi vaig ni pensar.

 

El que m’ha sorprès ha sigut la naturalitat amb què m’he comunicat amb els meus companys de revista en la nostra primera reunió. Hem fet un “meet” per tal d’establir com avançarem en aquest repte, redactar els acords grupals i començar amb el treball.

 

Si bé és cert que al principi em va fer molta vergonya, després la reunió va fluir amb molta naturalitat. Són persones encantadores i hem rigut molt. De fet, crec que he establert dues noves relacions d’amistat, les meves primeres relacions al màster.

 

La competència comunicativa és la dimensió que més em preocupa, i en la que soc conscient haig de treballar més. Per ser un/a bon/a docent cal ser un/a bon/a orador/a. Has d’utilitzar el to de veu adequat, per arribar a tota una classe. I no només parlo de volum, que també, sinó de les paraules implícites que no es diuen, però hi estan presents. La competència comunicativa ha de permetre transmetre confiança l’alumnat, per tal que mostrin confiança i et comuniquin les dificultats que van trobant pel camí de l’aprenentatge. Només així podem fer bé la nostra tasca. Si una persona no és oberta i comunicativa, difícilment generarà la confiança que és tan necessària de generar en el desenvolupament de la nostra tasca. I si no generem aquesta confiança, podem perdre l’oportunitat d’ensenyar correctament. Si el procés d’ensenyament-aprenentatge pren com a referència i eix bàsic el mateix individu aprenent, peça més important d’aquest procés, i aquest no se sent confiat de transmetre al seu o la seva docent els seus dubtes i inquietuds, difícilment podrem contribuir a un eficaç i correcte aprenentatge.

 

M’estableixo com a objectius, doncs, elevar el to de veu, perdre la vergonya a parlar en públic i a l’establiment de noves relacions. És l’objectiu més important que tinc, ja que és la dimensió en què més fluixa em veig. No obstant això, a través del màster, els diferents treballs en grup que hauré de desenvolupar, a part de la revista digital i, en concret, el “Pràcticum”, podré avançar i assolir un nivell adequat i òptim d’aquesta competència.

 

Crec que un dels problemes que pateixo en aquesta dimensió és la por a quedar-me en blanc, davant una classe, i no ser capaç d’arrencar. Per això crec que una bona preparació i organització de les sessions també m’ajudarà a treballar sobre aquesta competència. Com veiem, es troba tot força interrelacionat.

 

Així mateix, la competència comunicativa no es redueix només al to de veu o les paraules. També cal deixar de banda les onomatopeies com ara “l’eee” o “l’aaa”, combinar una bona i correcta tècnica del llenguatge verbal amb la del no verbal: com la posició, les mans, els gestos, i ser conscient del seu vessant en la dimensió escrita: doncs, la competència comunicativa, si bé oralment l’hauré de treballar molt, en el seu vessant escrit em trobo força més còmoda. Graduada en Dret, no són pocs els treballs que hem hagut de redactar: sentències, demandes, denúncies, estatuts de constitució d’una societat, etc. Així, em trobo molt més confiada en aquest vessant de la dimensió comunicativa per la reiterada pràctica.

 

A més, soc una apassionada de la lectura. Llegeixo sempre que puc, per la qual cosa, m’enriqueixo diàriament de noves paraules i expressions. Potser la gramàtica i la sintaxi no és el meu punt fort, però m’encanta escriure i és una forma d’evadir-me, alhora que gaudir, de la realitat.Vídeo de Presentació de l’assignatura